dilluns, 30 de novembre de 2015

Qui no té un all, té una ceba

Ara que el fred ja ens ensenya les orelles, doncs la tardor ha passat gairebé de puntetes, em ve de gust treure del rebost l'aliment que més llàgrimes ha fet vessar a les cuines d' arreu al llarg de la historia: "la ceba". No en va, el poeta Miguel Hernández amb "Nanas de la Cebolla" i l'escriptora Laura Esquivel a "Como agua para Chocolate" la feien servir com recurs literari per la seva simbologia en l'expressió de tristesa i penúria. 

El cert és que de la ceba se'n podrien escriure moltes pàgines, ja que és indispensable tan a la gastronomia com a la farmaciola en diferents cultures món, alhora que, símbol indiscutible de les cuines senzilles i d' aprofitament, i ingredient imprescindible de les més elaborades i delicades menges.