dilluns, 30 de novembre de 2015

Qui no té un all, té una ceba

Ara que el fred ja ens ensenya les orelles, doncs la tardor ha passat gairebé de puntetes, em ve de gust treure del rebost l'aliment que més llàgrimes ha fet vessar a les cuines d' arreu al llarg de la historia: "la ceba". No en va, el poeta Miguel Hernández amb "Nanas de la Cebolla" i l'escriptora Laura Esquivel a "Como agua para Chocolate" la feien servir com recurs literari per la seva simbologia en l'expressió de tristesa i penúria. 

El cert és que de la ceba se'n podrien escriure moltes pàgines, ja que és indispensable tan a la gastronomia com a la farmaciola en diferents cultures món, alhora que, símbol indiscutible de les cuines senzilles i d' aprofitament, i ingredient imprescindible de les més elaborades i delicades menges. 

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Cassoleta de caqui

El caqui o "palo santo" és d'aquelles fruites de tardor que aixeca passions o crea refús en la mateixa intensitat  alhora. Part d'aquest refús és probablement per desconeixement, ja que, tot i ser una fruita tan popular al paisatge tardorenc, té poca presència a taula i menys encara a la cuina. 

Aquest article té la intenció d'apropar-te'l i convidar-te a descobrir-lo, doncs és un autèntic tresor per la nostra salut, i el seu consum ens ajudarà a adaptar-nos millor als canvis propis de la tardor i als primers freds. 

L'Origen
El caqui prové de l'arbre  Diospyros kaki que és de la família del banús, i el seu nom significa "foc diví" degut al seu color i probablement a la seva dolçor quan és madur.

dissabte, 12 de setembre de 2015

El color porpra


Àspic dr fruites
Si hagués de resumir aquest estiu en una paraula, aquesta sens dubte, seria calor. I és que no només nosaltres l'hem patit, sinó que tota la natura en ple s'ha exclamat, i de quina manera!! Això ho hem viscut molt d' aprop els/les que tenim hort, o que d'alguna manera estem propers a l'entorn.

Però malgrat aquesta temporada tan eixuta, a finals d'estiu ens ha arribat la fruita tardana amb alguna hortalissa despistada que ja no esperàvem. De mitjans d'agost fins ben entrat el setembre és temps de fruita dolça per excel·lència, amb la sorpresa que aquest any la major part de la collita del tros ha estat de color porpra :), amb tocs groguencs d'algun préssec, i espurnes daurades dels poms de raïm.

El color porpra...
O violeta intens, és un color entre el vermell i el blau, i un dels colors de la dieta mediterrània, i el de moltes fruites de finals d'estiu: Prunes, figues, móres, nabius, raïm, magranes, i en quan a les hortalisses l'albergínia, la remolatxa, la patata violeta... Be, n'hi ha d'altres, però no son de temporada, eh!

dimecres, 5 d’agost de 2015

En clau de llibres

Seguint la línia del primer post de llibres "Tast de lletres", un article on parlava de llibres gastronòmics i d'històries relacionades amb els aliments i el mon de la cuina, volia compartir amb vosaltres una nova troballa literària que he afegit a la meva tria; "La cuinera". És possible que ja l'hàgiu llegit, però si no és el cas, us el recomano de totes, totes. A banda de ser una interessant novel.la històrica, la trama us atraparà i emocionarà :)
I seguint la meva selecció de llibres clau, aquí va la meva valoració

Val més del que costa
La cuinera (Català i castellà)
Autora: Coia Valls

Argument:
La protagonista és la Constança, una jove que deixa enrere les seves arrels i la seva terra per arribar a la nostra, a una Barcelona convulsa on hi viuen els seus avis, és una dona dolça, un xic descarada però amb un caràcter ferm, sap allò que vol i lluitarà per aconseguir-ho.

La Constança somia en ser una gran cuinera, però el fet de ser dona en una època dominada pels homes li farà les coses molt difícils i qui sap si mai podrà aconseguir el seu somni.

La seva travessia amb vaixell des de Lima fins a Barcelona ens comença a mostrar una jove amb empenta i tot allò que deixa enrere, el seu amic Iskay, un indígena de la tribu dels quítxues amb qui des de petita ha compartit somnis i secrets vora el riu.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Flam de coco i pinya amb caramel de cireres

Som a l'estiu, en plena temporada de les cireres i possiblement una d'aquelles fruites més esperades, i que ja us avanço que per mi son un autèntic perill, si, si :). No sé quantes vegades n'he dut a casa per elaborar-ne alguna cosa i me les he cruspit abans de fer-ne res. I és que menjar-te-les a mossegades directament del cistell, no em negareu que no té preu ;). Aquesta vegada però m'hi he posat, i animada per una recepta d'una companya blocaire, que us recomano "de totes, totes", autora de:"Mi vida con un vegano", m'he pres la llibertat de compartir la seva idea de "Flam amb llet d'arròs, coco i pinya", i aprofitarem la temporada de cireres per fer-ne un deliciós caramel i si feu tard, sempre el podreu gaudir amb un caramel de móres o prunes que aviat estaran esplèndides.

dilluns, 11 de maig de 2015

"Pesto de faves"

Avui m'he dit que sí, que ja toca posar-m'hi, doncs ja fa massa dies que no dic ni fava ;), i al final arribarà l'article a misses dites. 

El cert és que a l`hort tot anava fent el seu curs, a la Catalunya central el ritme és més tranquil que en d'altres contrades. Tot just fa un parell de setmanes que collim carxofes i calçots en abundància, després alls i cebes tendres, i ara les faves, però amb aquesta bonança tot es desperta i s'accelera; mates, herbes i tota mena de bestioles van de bòlit.

divendres, 13 de març de 2015

Brandada de bacallà amb mill

Foto Pau Esculies
Aquests dies, venint de l'hort ;), ja es noten els aires de primavera, doncs els arbres més primerencs comencen a mostrar-nos borrons i flors: ametllers, albercoquers, presseguers, cirerers ... desperten els sentits, mentre arran de terra els alls i les cebes comencen a treure el cap. A les eres, faveres i carxoferes ja es mostren esplèndides, tot i que encara no produeixen, després del ritme hivernal, l'esclat primaveral és tot un goig.

A banda el calendari ens diu que estem en plena quaresma, i si rasquem una mica entre els receptaris i mercats tradicionals "de terra endins" trobarem uns dels aliments amb més presència pels dies més magres de l'any: El bacallà salat i amb menys lluïment les arengades. Doncs bé, aquesta vegada us vull "dessalar" una mica d'on ve aquesta relació tan estreta amb el bacallà, un peix que precisament no és de casa nostra, però que al nostre país dona nom a oficis, capelles, tradicions, un munt de receptes delicioses, i sobretot aixeca passions.

dimarts, 3 de febrer de 2015

Arròs disfressat

Estem al mes de febrer; temps de fred, calçots i Carnestoltes, abans però topem amb dijous gras o Llarder, dia que marca l'inici del carnaval, símbol de la disbauxa per excel·lència, per donar pas a la Quaresma i tot el que "en d'altres temps" envoltava als dies d'abstinència.

La quaresma és un esdeveniment religiós que va acompanyat de tradicions gastronòmiques molt arrelades a casa nostra. Els àpats que envolten el dijous gras fan honor al seu nom, i els protagonistes solen ser els ous i la carn de porc, d'aquí ve la tan popular botifarra d'ou, però també destaquen la truita, la coca de llardons i totes aquelles preparacions on aquests aliments hi siguin presents. Tota aquesta disbauxa s'acabarà el dimecres de cendra, donant per acabat el carnestoltes i imposant-se la calma, el control, i el temps de dejuni.

dimecres, 14 de gener de 2015

"Falsos falafels" de col de Brusel·les

A ple hivern i amb el fred ben viu, arriben les millors cols de la temporada, això però, els pagesos "de mena" de la Catalunya central ho saben molt bé, ja que tradicionalment aprofitaven de collir les fulles gebrades de primera hora per incloure-les al brou del dia.

Si aneu a plaça, o passegeu pels horts veureu quina ma de cols podreu trobar, a banda no podem oblidar que també és temps de bledes, porros, naps, xirivies, api, escarola, i als llocs més soleis carxofes i alls tendres.