dimarts, 8 de juliol de 2014

Parlem de patates!


Patata, pataca, trumfo, creïlla, trumfa... són alguns dels noms més comuns per anomenar un dels vegetals més consumits al món. Si, si tal com sona, la patata és el cinquè aliment més consumit arreu del món, no hi ha país que no tingui alguna recepta amb patates. Tanmateix no sempre ha estat així, fins i tot a l'actualitat hi ha moltes dietes que l'exclouen o reticents a consumir-ne, però la realitat és que aquest tubercle mereix un article en tot bloc que es faci valdre, tan per la seva interessant història, com pel paper que representà en èpoques d'escassetat i d'autèntica penúria.

L'Origen
La patata és un tubercle que arribà a les nostres cuines provinent del Nou Món. Amb el descobriment d'Amèrica arribaren aliments fins aleshores desconeguts per nosaltres: patates, tomàquets, pebrots, blat de moro, pinya, alvocat... que en un principi no els va ser fàcil conquerir els paladars del Vell Món, però que, poc a poc van anar arribant a les nostres cuines.

La patatera va arribar relativament tard, a principis del segle XVI, uns cinquanta anys després del descobriment d'Amèrica i el seu tubercle "la patata" és un engruiximent de l'arrel de la planta que fa servir com a magatzem, principalment de midó. En un principi la planta va triomfar com espècie botànica ornamental, sobretot a palau,  per la bellesa de les seves flors, que fins i tot, en menjaven com una exquisidesa, com ara fem amb les flors de carbassó. 

El tubercle, en canvi, el consideraven menjar per bestiar, fins al punt que l'Església en va desautoritzar el consum, adduint que era una creació del diable, adequada només per a gent de mal viure, infidels o presidiaris. Amb el temps es va saber que l'oposició de l'Església, responia al fet que no s'havia estipulat l'impost que els camperols havien de pagar per conrear la nova hortalissa.

Però, com va arribar a ser un aliment bàsic a tot arreu?
El 1744, Prússia estava immersa en la guerra dels Set Anys. La població va combatre la fam gràcies a les patates. En un camp de presoners de guerra hi havia el farmacèutic militar i agrònom francès Antoine Augustin de Parmentier, el qual durant tres anys va sobreviure exclusivament a base de patates, on en va descobrir el seu valor nutritiu. 

Parmentier un cop alliberat tornà a França i va convèncer Lluís XVI de substituir els camps de gra per patates, amb l'objectiu de combatre la fam en èpoques convulses. El monarca va cedir unes hectàrees al farmacèutic perquè en conreés. Amb la primera collita es va oferir un sopar on tots els plats van ser elaborats amb patates. A banda la reina Maria Antonieta es va guarnir el cabells amb les flors del tubercle, i quan el rei Lluís XVI va començar a passejar-se amb una flor a la solapa, les van posar de moda entre les cortesanes. Totes anaven amb el cap ple de flors de patatera, tot i així, el poble encara era reticent a menjar-ne.

Però per popularitzar-la, el rei francès va du a terme una de les millors campanyes publicitàries de la història. Va ordenar a la Guàrdia Reial que custodiés el camp de patates només de dia. El veïnat encuriosit va caure al parany. A les nits, entraven al camp a robar les plantes d'un conreu, per força valuosíssim. I així va ser com les patates van arribar a les cuines de les cases del poble.

Més endavant Parmentier fou nombrat Inspector de Salut Pública, duent a terme nombrosos treballs sobre aliments, xarops, conserves i higiene alimentaria.

Durant molt de temps a la patata se l'anomenava Parmentier, nom amb el qual encara avui es reconeixen elaboracions a base de patata.

I d'aquí es va estendre el seu consum, no només per a satisfer paladars refinats, com a exquisidesa gastronòmica,  si no,  com a aliment bàsic en terres d'escassetat i èpoques de males collites de cereal.

Les patates, "ni verdes ni grillades"
Cal saber però, que la patata, el tomàquet, el pebrot i l'albergínia pertanyen a la mateixa família: "les solanàcies" que es caracteritza perquè són riques en solanina, entre d'altres alcaloides, que és una substància tòxica, no només per consum humà, sinó també per d'altres espècies animals. La solanina és la substància que fabrica la pròpia planta per evitar ser cruspida per d'altres animals. De fet moltes plantes desenvolupen estratègies per defensar-se dels seus depredadors i guanyar-se un lloc. No obstant l'ésser humà, i altres espècies animals, van descobrir que podien trobar aliments furgant el sòl i se les va enginyar per poder-ne menjar sense que els fes mal. De fet és força probable que el nostre consum de tubercles rics en midó, fos inclús superior al que actualment tenim de vegetals de fulla verda i de fruits d'horta.

La solanina s'acumula sobretot sota la pell de la patata, en major concentració si aquesta és verda o grillada. També és molt important emmagatzemar-la bé, és a dir preservada de la llum i l'escalfor, i mai a la nevera, ja que aquests factors incrementen el grau de toxicitat. Per conservar-les poseu-les en un lloc fresc, sec i a les fosques. I per consumir-les peleu-les bé, i refuseu-ne les grillades o verdes.

Al mercat
Seguiu uns criteris que ajudin a fer una tria saludable dels aliments: que siguin de proximitat i de temporada i, sempre que sigui possible, ecològics. - See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/montse-vallory/solanacies-a-la-cuina-saludable#sthash.B6rXPwNN.dpuf
Seguiu els criteris que ajudin a fer una tria saludable dels aliments: de proximitat, de temporada, i sempre que sigui possible ecològics.

A casa nostra, la collita va de mitjans de juny, les primerenques (a la Catalunya central ara és el moment de plena collita), fins a l'octubre les més tardanes o de muntanya; com les de Prades, Camprodon, Alt Solsonès, la Garrotxa i Osona. Us convido a que adquiriu patates de qualitat,  aprofitant la collita nova i que les deseu correctament. Penseu que als supermercats i grans superfícies les patates estan constantment exposades a la llum i temperatura i en desconeixem la trajectòria i el maneig.
 
A la cuina
La patata no és una verdura, sinó un tubercle ric en midó, ho dic perquè moltes vegades es confon. Per tant, cal anar en compte sobretot degut a la alta càrrega glucèmica en dietes de control de pes i diabetis. La millor manera de consumir-la és acompanyada de verdura i algun greix de qualitat com un bon oli d'oliva verge extra o algun peix blau, ja que farà alentir la velocitat d'absorció de l'hidrat de carboni, de fet el nostra receptari n'és ple d'exemples: trinxat de Cerdanya (amb col), trinxat amb bledes o espinacs, patates amb bacallà, arengada o anxoves, amb escalivada... En fi el receptari és immens, i cada estació té els plats més adients per al seu consum.

Queden pendents altres qüestions; propietats nutricionals, remeis casolans, i a qui no li convé. 


En fi... ja veieu el que dóna de sí la patata, :)!!!



Seguiu uns criteris que ajudin a fer una tria saludable dels aliments: que siguin de proximitat i de temporada i, sempre que sigui possible, ecològics. - See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/montse-vallory/solanacies-a-la-cuina-saludable#sthash.B6rXPwNN.dpuf

2 comentaris:

  1. M'ha agradat l'article. Aclaridor respecte l'assumpte de quan estan grillades, però una visió també una explicació entenedora i curta sobre la seva història.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Marc, m alegra que t' hagi agradat i que ho facis saber.
    Salut!!:)

    ResponElimina