dilluns, 15 de desembre de 2014

Pasta de moniato!!!


"Quedar-se de pasta de moniato" és una expressió que es fa servir quan algú es queda molt sorprès o esbalaït, i ja sabeu com m'agrada jugar a sorprendre amb totes aquestes expressions relacionades amb els aliments i els àpats. Però, és que aquest article hi porta, doncs a les portes de Nadal, temps de trobades familiars i gastronòmiques per excel·lència, volia proposar-vos una recepta llaminera i agraïda de fer, amb ingredients molt saludables i en la qual els més xics de la casa també hi podran fer la seva, perquè no us falti dolçor a taula :).

Beneir la taula

Beneir la taula era un costum cristià present  en moltes famílies en d’altres èpoques. Cada dia abans de començar un àpat, s'agraïa el fet de disposar d’aliments i de poder-los compartir amb les persones estimades. Però anant més enllà de costums religiosos i culturals, el fet de beneir la taula,  permetia centrar-se en allò que s'anava a fer: "gaudir d’un àpat". Sens dubte, recuperar una actitud d’agraïment cap als aliments, a qui els compra, qui els cuina, i fins i tot, cap als productors, no aniria gens malament, ja que ens ajudaria a sentir-nos part activa de la cadena alimentària.

dijous, 13 de novembre de 2014

Tocats del bolet!!!

Estareu d'acord amb mi que parlar de tardor podria ser sinònim de parlar de bolets, i és que pocs aliments aixequen tantes passions, tan a l'hora de trobar-ne, com de gaudir-ne en un àpat.
Aquest any, malgrat que les temperatures semblaven resistir-se a la baixa, el bosc està oferint una esplèndida collita, fent les delícies de buscadors i comensals, doncs els últims anys els boscos de terra baixa han estat més aviat escadussers per a tants boletaires.
I és que probablement pocs aliments ens apropen tant el paisatge a taula i a les nostres rutines, doncs tots en sabem d'algú que fins i tot els somia, i en guarda el secret d'on els troba com un autèntic tresor, però més enllà d'una tradició tardorenca, què en sabem dels bolets? Parlem-ne!

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Mmmm... Com pasa, la crema de carbassa!!!


A mitjans d'octubre, i encara que el temps ens permeti uns dies més d'estiuet, la tardor poc a poc es fa sentir. És probablement una de les estacions més acolorides de l'any, i tot un regal pels sentits, fruit de les tonalitats que ens ofereix el paisatge en combinació amb el canvi en la intensitat i durada de la llum solar.
Tota aquesta expressió de l'entorn la trobarem als nostres mercats, omplint de tardor el nostre rebost, i per tant, enriquint i diversificant la nostra cuina.

És temps de carbasses, albergínies, cols, raïm, magranes, castanyes, moniatos, codonys, caquis, bolets... Les fruites i verdures de tardor-hivern contenen menys aigua que les d'estiu, solen ser més energètiques degut al seu contingut en sucres, i ens aportaran les vitamines i minerals necessaris per a una bona adaptació de l'organisme a l'entorn.

dilluns, 29 de setembre de 2014

Melmelada de figues especiada... i sense sucre!!!

Quan la calor fa figa ;), ens arriben les fruites de tardor, les quals es caracteritzen per tenir menys contingut d'aigua i major concentració de sucres, i en molts casos de vitamines i minerals.
Figues, raïm, magranes, caquis, codonys, cítrics, fins arribar a les pomes i peres d'hivern.

La importància de consumir les fruites i hotalisses de temporada no és en va, ens porten el què hi ha al camp a la taula i ens preparen per adaptar-nos millor a l'entorn, per tant, quan arriben és el millor moment pel seu consum. No obstant, si no donem l'abast a menjar-la podem recórrer a les conserves, ja que la que ara sobra més tard podrà ser de molta utilitat. 

Aquest any a l'hort hem tingut figues "per donar i per vendre", i això que les garses i els "pispes" han fet de les seves, però n'hi ha hagut per tothom :). Per aquest motiu aquesta vegada us vull proposar una melmelada de figues amb espècies i endolcida amb atzavara i xarop de poma, ja us avanço que és deliciosa, i m'hi poso ja, abans no s'acabi la temporada ;)!

dilluns, 25 d’agost de 2014

Babaganuix d'albergínia blanca

"Per la Mare de Déu d'Agost, a les set és fosc" aquesta dita tan coneguda al món pagès, forma part del refranyer relacionat amb el calendari i l'apropament dels solsticis, fent esment a l'escurçament del dia a mitjans d'agost. Tot i que el nostre rellotge ens digui que fins les nou no fosqueja, realment al calendari solar són les set.
A l'hort aquest escurçament ja es comença a notar, i més si venim d'un estiu com aquest, on les hores de sol han estat escadusseres, doncs el ritme de creixement i maduració de les plantes també s'alenteix, especialment en les hortalisses de la família de les solanàcies; em refereixo sobretot a tomàquets, pebrots i albergínies. Tot i que van fent el que poden, corren el risc de quedar verds a la mata :( . Tot i amb això, ja hem fet força conserva de tomàquet i quètxup, i una petita collita d'albergínia blanca, una varietat ben coneguda a la Catalunya central per la seva singularitat i delicadesa, i que aquesta vegada us la vull presentar en forma de "Babaganuix o Mutabal", un plat deliciós a base de puré d'albergínia originari de la Mediterrània Oriental.

dimarts, 29 de juliol de 2014

Tast de lletres

Som a l'estiu, època per a molts/es de vacances, o en d'altres casos, de més temps de lleure, per això us volia sorprendre amb un post molt diferent i ben refrescant :), però sempre vinculat a les meves dèries: els aliments, la cuina i tot allò que transmetem mitjançant els àpats.

M'agradaria que fos un article escrit amb diverses mans, ja que la meva proposta va de llibres, si, si, però no de llibres acadèmics, alliçonadors, o de filosofies alimentàries, sinó de narrativa i novel·les gastronòmiques, i com bé comprendreu, per això es necessita temps, perquè cal llegir-los abans, així que, compto amb la vostra col·laboració, ;)!!!

He estructurat la meva tria com ho feia magistralment en Marcel Gorgori amb els vins, en el seu programa "En clau de vi" amb els vins clau, penseu però.. que de llibres gastronòmics n'hi ha molts i de gustos a l'hora de triar-los també :). Aquí us deixo doncs amb la meva selecció.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Parlem de patates!


Patata, pataca, trumfo, creïlla, trumfa... són alguns dels noms més comuns per anomenar un dels vegetals més consumits al món. Si, si tal com sona, la patata és el cinquè aliment més consumit arreu del món, no hi ha país que no tingui alguna recepta amb patates. Tanmateix no sempre ha estat així, fins i tot a l'actualitat hi ha moltes dietes que l'exclouen o reticents a consumir-ne, però la realitat és que aquest tubercle mereix un article en tot bloc que es faci valdre, tan per la seva interessant història, com pel paper que representà en èpoques d'escassetat i d'autèntica penúria.

dimarts, 10 de juny de 2014

Remena les cireres!

"Remenar les cireres" és una de les moltes dites en llengua catalana que relaciona accions amb aliments, i que se li atorga a qui te el poder, o bé dirigeix un assumpte, en definitiva "a qui talla el bacallà ;)"

Ens trobem al juny, passat ja l'esclat primaveral que ens ha deixat la riquesa dels verds, els grocs i ataronjats a taula i, a les portes del solstici d'estiu, ens arriben les textures cruixents: cireres, peres de Sant Joan, magallones, prunes, nectarines, préssecs... fins a l'esclat de la calor amb la síndria i el meló.

Les cireres
Originàries de Grècia van ser introduïdes pels romans al segle I aC, que seduïts per la seva forma i color les van estendre per tot l'imperi romà, quedant ben arrelat el seu consum allà on les condicions climàtiques permetien el seu conreu.

Al cirerer: amb flors agrupades en pomells d'entre dues i sis unitats, la fruita que en resulta sol anar enganxada en parelles, tot i que la varietat picota, gran i sucosa, l'ha popularitzat sense cueta.

dijous, 8 de maig de 2014

MMmm... Maduixes!!!

Maduixes de l'hort
Les maduixes són d'aquelles fruites temptadores en tots els sentits. El seu aspecte, color, aroma, sabor, textura... ja anuncien que no es tracta d'una fruita  qualsevol, doncs la seva acceptació popular així ho demostra. Considerades sovint com a símbol de l'esclat primaveral, són molt més que un goig pel sentits: ja que tenen molta versatilitat a la cuina i son tot un tresor per la nostra salut, descobrim-les!!!

La maduixa és el fruit de la maduixera, una planta herbàcia perenne amb una flor molt característica. La maduixa silvestre és coneix des de la prehistòria i ja fou consumida per grecs i romans, començant-se a conrear a Europa a partir del s. XIII. Es creu que Ramon Llull fou un dels primer en recomanar-la per les seves propietats terapèutiques, sobretot en cas d'anèmia i per revitalitzar la pell.

dissabte, 12 d’abril de 2014

"Content com unes pasqües"

"Content com unes pasqües", és una d'aquelles expressions que associem a un estat d'ànim alegre o molt content, cosa que deixa entreveure la importància en d'altres èpoques del dia de Pasqua.

Després de passar pel període de dejuni, abstinència i recolliment quaresmal, la Pasqua significava l'arribada de nou de plats de forquilla i àpats de festa, a banda també del retrobament amb l'esclat primaveral. I és que la Pasqua no era només arraconar el dejuni, sinó recuperar la vida col·lectiva entorn a l'aire lliure amb energia renovada, no en va,  s'escau sempre amb la primera lluna plena de la primavera.

El seu origen remunta a una festa molt antiga que celebrava el rebrot de la vida i  l'inici d'un nou cicle agrari.

Socialment significava el retorn a tot allò col·lectiu; àpats familiars, cantades de caramelles i trobades d'aplecs.

Actualment la Pasqua segueix sent un dia ben assenyalat, especialment entre padrins i fillols, on la protagonista indiscutible és la mona i l'estrella l'ou, bé almenys fins fa uns anys, ja que els herois i personatges de moda en forma de xocolata, han anat guanyant terreny al seu favor.

dijous, 27 de febrer de 2014

És temps de calçots... Calça't!

Calçots al vapor amb salsa de llavors i alfàbrega
La calçotada és sinònim indiscutible de brases, de fred, dits emmascarats, salvitjada o salsa de calçots, converses animades, i sobretot, de trobades socials i de treball en equip a la natura. Tots els ingredients que fan de la calçotada molt més que un àpat: tota una festa en la qual el protagonista principal és el calçot.

El mes desconegut probablement, és el seu origen, que s'atribueix a la comarca de l'Alt camp a les darreries del s. XIX. Sembla que van ser inventades per un pagès solitari de les contrades de Valls anomenat Benaiges que va començar a coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba vella i a amanir-los amb una salsa "precursora" de la que avui coneixem com a salvitjada o de calçots.

El calçot
El calçot és el grill que surt d'una varietat de ceba blanca i dolça que ha estat replantada, i que deu el seu nom, al maneig d'aquesta hortalissa al camp. Durant el seu creixement s'ha d'anar calçant, o sigui cobrint de terra en forma de crestall, per tal de tapar-lo i preservar-lo de la llum, gràcies a això sortiran uns brots llargs i blancs amb el seu gust dolç característic.

dimecres, 29 de gener de 2014

Olla de cols!!!

Foto: Pagès 2.0
"L'hort està gebrat,
les verdures van de baixa,
només la col hi resisteix
amb la seva cuirassa"

La nostra llengua és molt rica en expressions al voltant de verdures, hortalisses i fruites, tot i que, a l'actualitat estan en perill d'extinció, demostren la seva rellevància dins la cuina des d'antic.

Si hi ha una verdura que disposa de moltes locucions al seu voltant, aquesta és sens dubte, la col i els seus parents; bròquils, coliflors, naps: "Olla de cols", "Ni naps, ni cols" "Ésser una coliflor", "S'ha acabat el bròquil"... fet que demostra l'omnipresència que devia tenir en horts i taules en altres èpoques.

No obstant, últimament, en horts i mercats "la família de les cols" està recuperant un lloc d'importància, tan per les seves virtuts nutricionals com per la seva versatilitat a la cuina. I és per això que en reivindico el seu ús, i més a la Catalunya central, que gaudim d'una varietat pròpia: "la col verda manresana", on hi trobem el gust intens de l'hivern, ja que el fred i el gebre van estretament relacionats amb el seva textura i gust final.