diumenge, 20 de gener de 2013

"No tot és aigua de borratges"

Fulles de borratja de la finca de "Can Poc Oli"
Probablement, a casa nostra, el que més coneixem de les borratges és aquella dita tan popular procedent de la llengua castellana: "Quedarse en agua de borrajas", expressió que descriu una situació quan queda en no res... Però ben lluny de tot això, la borratja és una planta tan humil com versàtil, oferint-nos un munt de possibilitats; des de l'elaboració de remeis i receptes tradicionals, fins a plats d'alta cuina... formant part indiscutible del rebost de  la dieta mediterrània.

Actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes, limitant-se a les rurals, on sempre ha gaudit d’un bon reconeixement culinari. Altra cosa és a Itàlia i França on gaudeixen d'un lloc privilegiat dins les seves cuines.

Borratja, borraina, pa-i-peixet (Borago officinalis L.)

És una planta originària de la regió mediterrània, i de l'Àsia menor. El seu nom és d'origen incert, alguns autors l'atribueixen a l'àrab Abou rach el significat del qual és "pare de la suor", atès que la utilitzaven per ajudar a combatre les malalties del pit com la tos, angines, bronquitis, refredats, etc., gràcies a les propietats sudorífiques que presenta quan es pren en infusió. Altres historiadors diuen que deriva del vocable llatí esborra (pèl) per la quantitat de pelets que cobreix tota la planta i que li confereixen un aspecte aspre en general.

El seu hàbitat natural són els marges de camins, torrents, vores de cultius, en sòls sorrencs prop de la humitat, ben nodrits i assolellats. 

A les terres de l'Ebre forma part del seu receptari tradicional, de fet va ser allà on les vaig descobrir; "arrebosades i amanides amb mel" Mmm... Quina delícia!!! En d'altres zones com a l'Aragó, Navarra, València... és conrea, ja que és una verdura més d'hivern, amb tradició a les seves cuines. A les Balears trobem els bunyols de borratja, similars als del Delta de l'Ebre.

A la cuina
La borratja és una planta que presenta unes fulles grans, ovalades i rústiques al tacte. Es consumeix a l'hivern com una verdura més, a tenir en compte al rebost. Les fulles més externes van molt bé per fer brous i menjar bullides, com si es tractés de bleda o col, o combinades amb d'altres verdures com els espinacs, alls tendres... per fer-ne una truita, o unes verdures saltejades amb llegum o cereal. Les fulles més tendres es poden reservar per arrebosar i és prenen normalment com a postre, o per un berenar ben nutritiu. 
Una altre forma curiosa de consumir-les, són arrebosades i acompanyades amb salsa de soja.

Borratges arrebossades amb polsim de sucre de rapadura i canyella
 
Borratja arrebossada amb sucre de rapadura i canyella

Ingredients
  • Fulles tendres de borratja
  • Farina de blat o d'arròs
  • 1 Ou
  • 1 cull. sopera de mel.
  • Oli d'oliva verge de 1ª premsada.
  • Sucre de rapadura o panela (al gust)
  • Canyella en pols (al gust)*
*Podeu substituir els sucre i la canyella per una mel suau, de romaní o taronger.



Elaboració
  1. Renteu i assequeu bé les fulles
  2. Prepareu un plat amb la farina de blat o d'arròs (celíacs), i un altre amb l'ou batut amb una cullerada sopera de mel.
  3. Poseu força oli d'oliva en una paella (penseu que és el més estable a les altes temperatures), la quantitat suficient perquè cobreixi la fulla. 
  4. Enfarineu-les, passeu-les per l'ou batut amb mel i quan l'oli estigui calent fregiu-les. Compte perquè es fregeixen molt de pressa i cal tenir-les a punt, així com el plat amb paper absorbent perquè escorri bé l'oli.
  5. Emplateu-les i guarniu-les amb sucre de rapadura (Panela), i polsim de canyella, o si ho preferiu amb una mel suau.
Us sorprendrà!!!

Al mercat
Actualment està creixent la demanda de borratges, i el seu conreu s'està re-introduint a l'Aragó i Navarra, però també en podreu trobar en petits horts locals que després venen a plaça.
També les podeu buscar en mercats ecològics, o locals, i si no, a les vostres verduleries de confiança, segurament per encàrrec.

A l'hort
Si teniu hort, les podeu sembrar des de finals de setembre a mitjans d'octubre. Aguanten molt bé les glaçades, com les cols, i les fulles es consumeixen a l'hivern, ajudant-nos a enriquir una mica més el rebost que en l'època del fred és molt auster, sobretot, a la Catalunya interior.
Les flors, que són de color violaci, és recullen a la primavera i serveixen per fer amanides o infusions, pastissos... o fins i tot, per fer glaçons.
A l'estiu, abans que la planta mori podeu recollir-ne les llavors per plantar-ne de nou.
 
Propietats nutricionals i terapèutiques

La borratja és molt interessant en dietes d'aprimament i per depurar, ja que el seu contingut en aigua i sals minerals és elevat, alhora que, aporta molt poca energia. És rica en potassi, calci, sodi i ferro i les fulles tenen un alt contingut en vitamina C i pro-vitamina A (beta-carotens) i bioflavonoides.
Degut al seu contingut en potassi, juntament amb flavonoides i tanins, fan de la borratja una planta amb molta capacitat diürètica i sudorífica. Afavoreix la producció i eliminació de l'orina, molt recomanable per qui pateixi: hipertensió, retenció de líquids, àcid úric, gota, i qui tingui tendència a formar pedres al ronyó. També és interessant com a laxant suau pel seu contingut en fibres.
Tradicionalment s'ha fet servir per les infeccions respiratòries, angines, refredats... ja que facilita l'expectoració i suavitza les mucoses, i en d'altres infeccions, com a depuratiu perquè augmenta la transpiració (capacitat sudorífica).
Actualment se li atribueixen també efectes beneficiosos sobre el nostre sistema immunològic
De les llavors, també s'extrau oli, ric en un àcid gras poliinsaturat denominat gamma-linolènic (GLA), que es recomana en diverses patologies i desordres hormonals.


I ara... Què en penseu de l'aigua de borratges? 


2 comentaris:

  1. Rosa,

    Ja recordo el deliciós postre del Delta... estava per xupar-se els dits. El que sorpren de les borratges són totes les seves propietats. Molt interessant.
    Mercè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si... Aquest any l'hem inclòs al rebost, i l'estem descobrint combinada amb d'altres verdures i en forma de truita.
      Hi ha moltes plantes i verdures que són desconegudes en el nostre receptari, però que en d'altres cuines properes compten amb molta tradició.

      Abraçadess,
      Rosa

      Elimina